Barcelona, 28 de març de 1954 – Sant Cugat, 26 de setembre de 2013
Dibuixant, grafista, pintor, fotògraf, creatiu gràfic, ...
Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona
La seva trajectòria artística s’inicia en la seva infantesa. Als 6 anys va il·lustrar el seu propi recordatori de la Primera Comunió.
La seva participació i implicació en els moviments socials / veïnals del moment ocupen una gran part de la seva obra artística “reivindicativa”, que va des de finals dels anys 70 i al llarg de la dècada dels 80.
Ha estat l’autor de la majoria de cartells i tríptics e l’ateneu La Flor de Maig del Poblenou (BCN).
Gran part de les seves obres pictòriques exposades avui a l’Arxiu Històric Poblenou foren exposades, en el seu dia, en diverses exposicions i esdeveniments del Poblenou de Barcelona.
Tot artista porta un nom que el valida per la seva creativitat. En NANIS no és tan sols un nom artístic, és un nom profundament lligat a la seva infantesa i en concret a la seva mare, la Halima – Maria Jesús, una gran dona nascuda en un llogarret del Marroc pel que sembla prop de Nador. Essent petit, al Nanis li agradava seure a terra i la mare li deia que s’assemblava al Cai Barranis un personatge de la cultura de la mare i que pel que sembla seia a terra per dur a terme les seves funcions administratives. En aquell context cultural era i segueix essent habitual seure a terra. El NANIS, que ja de petit tenia una gran capacitat d’atenció, quan se li preguntava “com et dius nen”, ell responia “NANIS”. Per tant, podem dir, que ha estat ell mateix qui des de petit va crear el nom amb el que s’ha expressat ja que a casa seva sempre se li va dir “el Nanis” i amb aquest nom va dur a terme tota la seva creació artística, sense deixar banda tampoc les dues realitats que confluïen en la seva persona, el català de sang i de terra i la sang marroquina de la mare. Rere el NANIS, hi ha l’Enric o l’Enrique Parellada Bentz Mohamed, un fill de l’eixample barceloní que es va estimar el Poblenou com si en fos fill.